DON FRESQUET

Hi havia una vegada un senyor tot de neu. Es deia Don fresquet.

Aquest senyor, era de color blanc, ¿ I sabeu com ha arribat fins açí?

L´han fet uns xiquets junts als seus pares i iaios, durant tota la vesprada al parc. Posant una boleta de neu damunt una altra boleta de neu. Com ès hivern, i fa molt de fred, ja es veu la neu.

A les poques hores tota la neu que agafaven, s´havia convertit en Don Fresquet, un ninot de neu.

Com feia molt de fred els xiquets tingueren una idea, anar a casa i agafar la roba d´hivern per a posar- li a Don fresquet.

- Mare, mare, em dones una bufanda per a posar a Don Fresquet al coll, i no es pose malalt.

- Iaio, Iaio, deixa´m el barret per a posar-li a Don Fresquet al cap, que com no te pel es gelará de fred.

- Pare, Pare, deixa´m uns guants per a posar-li a Don Fresquet a les mans.

Amb els guants, la bufanda i el barret, la familia va buscar a Don Fresquet, i li posaren la bufanda al coll, el barret al cap i els guants a les mans.

Els xiquets , els pares i els iaios, cantaven i ballaven al voltant del ninot de neu. Diguent molt fort:

     - S´´ ha marxat Don Fresquet a volar en un cohet. S´ha marxat Don fresquet a Volar en un cohet.

     - ai! quin fred que fa, ai! quina rosada. tothom porta guants, barret i bufanda.

I Don fresquet contestava:

- Quin fred que tinc! em vaiga congelar.

Els dits em tremolen i casi no puc parlar.

Aquest matí ha començat a nevar.

¡ Que bonc està el carrer, tot de color blanc!

A l´endemà els pares varen despertar als xiquets de bon matí per anar a jugar altra vegada amb Don Fresquet. Però quan varen arribat Don Fresquet havia desaparegut. Van mirar al cel, i varen veure a Don Fresquet volant en un cohet.

¡ BON VIATGE, DON FRESQUET!