Hi havia una vegada un senyor tot de neu. Es deia Don fresquet.
Aquest senyor, era de color blanc, ¿ I sabeu com ha arribat fins açí?
L´han fet uns xiquets junts als seus pares i iaios, durant tota la vesprada al parc. Posant una boleta de neu damunt una altra boleta de neu. Com ès hivern, i fa molt de fred, ja es veu la neu.
A les poques hores tota la neu que agafaven, s´havia convertit en Don Fresquet, un ninot de neu.
Com feia molt de fred els xiquets tingueren una idea, anar a casa i agafar la roba d´hivern per a posar- li a Don fresquet.
- Mare, mare, em dones una bufanda per a posar a Don Fresquet al coll, i no es pose malalt.
- Iaio, Iaio, deixa´m el barret per a posar-li a Don Fresquet al cap, que com no te pel es gelará de fred.
- Pare, Pare, deixa´m uns guants per a posar-li a Don Fresquet a les mans.
Amb els guants, la bufanda i el barret, la familia va buscar a Don Fresquet, i li posaren la bufanda al coll, el barret al cap i els guants a les mans.
Els xiquets , els pares i els iaios, cantaven i ballaven al voltant del ninot de neu. Diguent molt fort:
- S´´ ha marxat Don Fresquet a volar en un cohet. S´ha marxat Don fresquet a Volar en un cohet. - ai! quin fred que fa, ai! quina rosada. tothom porta guants, barret i bufanda.
I Don fresquet contestava:
- Quin fred que tinc! em vaiga congelar.
Els dits em tremolen i casi no puc parlar.
Aquest matí ha començat a nevar.
¡ Que bonc està el carrer, tot de color blanc!
A l´endemà els pares varen despertar als xiquets de bon matí per anar a jugar altra vegada amb Don Fresquet. Però quan varen arribat Don Fresquet havia desaparegut. Van mirar al cel, i varen veure a Don Fresquet volant en un cohet.
 |
| ¡ BON VIATGE, DON FRESQUET! |
